El Canari domèstic. Consells bàsics

El Canari (Serinus canaria)

El seu origen se situa a les Illes Canàries, Madeiras i Azores. Les primeres referències de manteniment en captivitat daten de 1402, quan monjos de les Canàries van iniciar la cria.

Es recomana sempre adquirir exemplars criats en captivitat i identificats amb anella tancada.

Aquests no requereixen cap mena de document legal de compra.

Comportament Social

Són nerviosos i s’estressen amb molta facilitat. La sobre població pot derivar en problemes d’agressivitat, per això aconsellem proporcionar un nombre adient de pals i menjadores per reduir l’estrès.

La seva esperança de vida és d’uns 8-10 anys, però podem trobar fàcilment animals amb 15. Arriba a la maduresa sexual cap als 6 mesos d’edat.

Manteniment en captivitat. Consells bàsics.

Condicions ambientals

Estan perfectament adaptats a les condicions climàtiques de la península, així i tot, devem evitar temperatures extremes i corrents d’aire.

Devem proporcionar-li regularment accés a llum solar directa sense filtrar per finestres, perquè puguin sintetitzar adequadament la vitamina D3.

Si això no és possible, hem de comprar unes bombetes específiques de llum ultraviolada de venda a botigues especialitzades.

Instal·lacions

Poden viure tant a l’interior com a l’exterior, en gàbies de materials NO tòxics, evitant ambients amb soroll i/o fums.

La mida mínima recomanada és de 50cm X 40cm X 40cm i és ideal si disposa de banyera i un petit niu.

Si està a l’exterior, haurem de protegir-la del fred i de la calor i que disposi de vegetació o zones amb sostre on puguin resguardar-se.

En aquest cas hem de tenir molta cura amb els possibles depredadors com garses, falcons, gats..

Els pals han de ser d’un diàmetre que permeti que l’animal l’envolti completament amb els seus ditets i que siguin de fusta natural.

Les menjadores i abeuradors se situen a la part externa de la gàbia per evitar la contaminació amb excrements dels mateixos ocells.

Alimentació

Són principalment granívores. Consumeixen més del 30% del seu pes viu cada dia. El seu ritme metabòlic basal és un 65% major que el d’ocells no passeriformes.

La majoria de barreges comercials de llavors si són donades de manera exclusiva, són nutricionalment deficients en vitamines A, D3, E, K, i tenen una ratio Ca:P molt desequilibrada.

Es recomana enriquir la dieta afegint una barreja de llavors (escaiola, panís, mill, civada, colza, canyamons, llinosa…) i verdura (llavors germinades, bròcoli, espinacs, bledes, dent de lleó, …) en proporció 1:1.

També existeixen al mercat pinsos formulats per a canaris ja suplementats amb verdures.

Les seves necessitats de proteïna augmenten als períodes de muda o de cria, així que es recomana suplementar amb pasta de cria aquestes etapes de la seva vida.

És necessari oferir grit per facilitar la trituració de l’aliment al proventricle.

Per descomptat, aigua neta i fresca no pot faltar mai!

No oblidi:

• No ubicar-lo en zones amb fums: Tant el fum del tabac, com els de la cuina són altament tòxics i s’han d’evitar.
• Eviti que picotegi o jugui amb les plantes: Algunes són tòxiques per a ells.
• Alguns metalls (plom, coure o el zenc) també són tòxics: Eviti que jugui amb objectes que puguin contenir aquests productes: encenedors, cadenes, joguines i gàbies d’origen “dubtós”, taps de suro, cables, pintures, etc.

Controls Veterinaris Periòdics

Es recomana que un veterinari especialitzat en ocells el revisi poc després de la seva adquisició, per valorar l’estat de salut, revisar la dieta i establir una bona pauta de medicina preventiva (desparasitacions internes i externes).

Posteriorment estarà indicat realitzar un control de salut general, almenys un cop l’any.

Tingui en compte que el seu canari pot no manifestar símptomes de malaltia fins que ja estigui molt avançada i ja sigui massa tard. Per aquest motiu ha d’anar a un centre especialitzat al més mínim signe que alguna cosa no va bé.

Voleu sentir el seu cant? https://www.seo.org/ave/canario/