El conill porquí o Conillet d’índies: Una simpàtica mascota molt poruga
El conill porquí, conillet d’índies o cobai és un mamífer rosegador originari de l’Amèrica del sud. Poden assolir un pes de fins a 1 kg i mesurar uns 20 cm. Els agrada viure en grup i manifesten el seu estat d’ànim amb diferents tipus de vocalitzacions.
Necessiten tenir una gàbia prou gran perquè es puguin moure bé i on hi hagi un refugi o recinte on amagar-se, ja que són molt espantadisses i han de tenir un lloc on refugiar-se en situacions d’estrès. Són també animals molt curiosos i és aconsellable deixar-les sortir de la gàbia sota vigilància per fer exercici. La gàbia s’ha de col·locar en una zona sense corrents d’aire perquè són propensos als problemes respiratoris, en un lloc tranquil de la casa i sense excés de sol al que són també molt sensibles. Solen ser més actius al vespre, quan hi ha menys llum.
Són herbívors, i per tant la base de la seva dieta ha de ser la fibra, proporcionada per fenc de gramínies o alfals de bona qualitat, el més fresc possible i sempre n’han de tenir a l’abast. També, en menys mesura, han de menjar altre tipus de verdures com fulles de col, espinacs, fulles de pastanaga, bledes, dent de lleó. El pinso, ha de ser la part menor de la dieta, a ser possible a base d’herba deshidratada a raó d’aproximadament una cullerada sopera per kg d’animal. Les barreges de llavors, que sovint es comercialitzen per aquests animals, no sons saludables i no han de substituir al pinso. Una dieta correcte millorarà la salut dental dels animals.
Aquesta espècie, a l’ igual que els humans, no són capaces de produir ells mateixos la vitamina C per la qual cosa se’ls ha de proporcionar aliments rics en aquesta vitamina com ara el pebrot, tomàquet, espinacs, col i coliflor. Els cítrics no els solen agradar massa i les verdures citades anteriorment, són inclús més riques.
Els aliments que mai hem de donar-los són: llet, mostassa, les falgueres, cua de cavall, cicuta, morera perquè poden ser nocius per la seva salut.
Es recomana revisions semestrals per controlar el seu estat de salut i establir una pauta de desparasitacions tant internes com externes.
