Les “conductes d’auto-lesió del plomatge” en les aus psitàcides

Les conductes d’auto-lesió del plomatge són uns dels problemes més freqüents que afecta a les aus psitàcides captives. Es tracta de conductes destructives en que les pròpies aus es danyen o s’arrenquen les seves plomes.

Majoritàriament, les aus que presenten aquest problema són lloros grans, guacamais, cacatues, cotorres, carolines, agapornis… tots ells pertanyents al grup de les Psitàcides.

Aquesta conducta pot produir-se en diferents graus i, encara que algunes vegades les conseqüències solen ser simplement estètiques, hi ha un important risc que es produeixin lesions importants que fins i tot puguin interferir amb la vida de l’au.

Quines són les causes d’aquestes conductes d’auto-lesió?

Els experts han conclòs que en la gran majoria de casos, aquestes conductes són causades per un conjunt de problemes que estressen l’animal, més que per una malaltia concreta.

Tot i això, la causa també podria ser aquesta última. De fet, les causes que poden acabar derivant en aquesta patologia són diverses:

• Malalties vàries: Com s’ha comentat abans, aquestes causes solen ser les menys freqüents. No obstant, pot donar-se el cas de problemes dermatològics, infeccions de la pell, de les plomes o de diferents òrgans, virus, bacteris, clamídies, malalties endocrines (tiroides, adrenals…), desordres en el metabolisme, paràsits interns o externs… La malnutrició i el dèficit de vitamines (especialment de vitamina A), de proteïnes i d’àcids greixosos essencials també comporten el deteriorament del plomatge. En altres casos aquests problemes també s’han atribuït a al·lèrgies, de diagnòstic molt difícil en aus.
• Causes mediambientals: Són determinants i molt freqüents; ambient molt sec, baixa humitat, manca de bany, excés d’hores de llum, falta de silenci i foscor per dormir, ambient massa sorollós, gàbia petita, manca de mobiliari, d’elements o joguines per manipular i destrossar; presència continuada de menjar i aigua… són elements que provoquen malestar i nivells anormals d’estrès en l’animal, i poden derivar en conductes d’auto-lesió del plomatge.
• Causes comportamentals: Són les més freqüents, sovint causades per factors com l’aïllament social, la frustració reproductora per manca de parella, l’excés de temps desocupat, l’avorriment, la carència d’estímuls a l’entorn, la interacció amb conductes innates predeterminades (no poder volar, fer exercici, buscar aliment, manipular l’entorn, explorar, banyar-se, arreglar-se el plomatge, relacionar-se socialment…). Tots aquests factors provoquen estrès i poden acabar provocant aquestes conductes anormals. A vegades, aquestes conductes també busquen cridar l’atenció del propietari.

Tractaments i maneres de solucionar el problema

Si es detecta que l’au fa conductes d’auto-manipulació del plomatge (es pica o s’arrenca plomes, es fa ferides a la pell i demés), el més aconsellable és anar directament a un veterinari especialitzat en aus. És important no confondre aquests problemes amb la muda normal o anormal de les plomes (on l’au no s’arrenca ni es manipula el plomatge sinó que aquest cau sol).

Per altra banda, la muda és un procés natural que mai deixa cap àrea del cos visible sense plomes.

És molt important tenir en compte que les aus no només disposen d’una grau intel·ligència excepcional, sinó que són aus socials que desenvolupen un gran sentit afectiu i emocional cap a altres companys siguin aus o humans; se’ls ha de mostrar cert afecte i atenció però sense caure en l’excés i sense crear-los una dependència de nosaltres, ja que mai els podrem donar aquestes atencions les 24h del dia…

Si el veterinari d’aus emet un diagnòstic d’una malaltia causant aquesta conducta anormal, s’hauran de seguir les seves instruccions segons cada cas, per a intentar solucionar el problema.

Requereix força temps saber amb exactitud quin és el problema i aconseguir un diagnòstic. La majoria de vegades ens enfrontarem a un conjunt de causes d’origen divers, i serà molt difícil aclarir si n’hi ha alguna de més important que d’altres.

En general es poden seguir una sèrie de consells bàsics per a tractar o evitar la presentació d’aquestes patologies comportamentals:

• Oferir un entorn ideal, en un lloc elevat, amb vistes, temperatura agradable i un cicle de llum natural, amb accés regular a bany o dutxa, i eliminat del seu entorn tot allò que pugui ser causa d’estrès.
• Sempre que es pugui, respectar la seva condició social i mantenir-lo en un petit grup o en companyia d’una altra au similar.
• Oferir una gàbia el més gran possible, idealment un aviari exterior, amb molt de “mobiliari”, joguines, bany… i moltes coses per fer.
• Facilitar una dieta completa, equilibrada i el més variada i natural possible, oferint-la de manera discontinuada durant el dia i afavorint que hagi de buscar-la, trobar-la i manipular-la per tal d’ingerir-la (amagant-la, dificultant el seu accés, fent que hi dediqui temps…). És important que la dieta sigui rica en carotens, element que es troben en aliments com la pastanaga, el mànec, les nectarines i els vegetals de color verd fosc.
• Dedicar-li una estona cada dia, on surti de la gàbia i estigui amb els seus “companys” humans, fent activitats amb ells i entretenint-lo amb joguines.